La història del desenvolupament dels transformadors es remunta a principis del segle XIX. Alguns dels primers experiments amb motors van demostrar que el corrent es pot convertir en tensió sota inducció electromagnètica. Aquest concepte va ser proposat pel científic britànic Michael Faraday l'any 1831. En les dècades següents, molts científics i enginyers estan investigant i millorant la tecnologia d'inducció electromagnètica.
El 1885, el físic italià Rudolf Jurabioni va inventar el primer transformador pràctic. Aquest transformador pot convertir un corrent en diferents voltatges i corrents, fent-lo més eficaç per transmetre electricitat a distàncies més llargues. Aquest invent fa possible la transmissió d'electricitat i pot provocar canvis econòmics i socials.
A principis del segle XX, es van començar a expandir diverses aplicacions dels transformadors, com ara la comunicació, les cuines d'inducció i la tecnologia d'emmagatzematge d'energia. A la dècada de 1950, la tecnologia de la microelectrònica emergent va fer que el desenvolupament dels transformadors fos encara més ràpid. Els transformadors moderns solen estar fets de silici, que té una eficiència més alta i un volum més petit.
En general, el desenvolupament dels transformadors ha anat acompanyat d'un progrés continu en el camp de l'enginyeria elèctrica. Des de les primeres investigacions teòriques fins a aplicacions pràctiques modernes eficients i d'estalvi d'energia, els transformadors, com a tecnologia d'inducció electromagnètica clàssica, han aconseguit un gran èxit i desenvolupament.